 Solidaritat - Cooperació - Desenvolupament |
| Portal sobre temes relacionats amb activitats, campanyes i projectes de les entitats solidàries i d'acció social de Badalona |
| Data: 25-7-2008 Entitat: Intermón Oxfam Titular: “África sin deuda” qüestiona el paper de les organitzacions multilaterals en el desenvolupament del continent i clama per la necessitat que es condoni el seu deute extern L'autor, Damien Millet, analitza la història política i econòmica d'Àfrica, i sustenta les raons per les quals el seu deute extern ha de ser rebutjat Notícia: L'obra Damien Millet exposa a “África sin deuda” que és urgent la instauració d'un nou model econòmic que satisfaci les necessitats humanes fonamentals i exigeix l'anul·lació total del deute de tots els països pobres per a fer possible el seu desenvolupament. Àfrica és el continent més pobre. El seu deute extern creix acceleradament malgrat les suposades reduccions i als nombrosos programes d'ajuda al desenvolupament que se li destinen. Per a Millet, president i portaveu francès del Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM), l'esclat del deute es deu al fet que els països rics d'Europa, per tal de conservar el seu poder sobre aquest continent, van oferir a les seves antigues colònies -en els anys 60 i 70- préstecs massius. Amb el suport de la banca occidental i els organismes multilaterals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI), els països més industrialitzats van aconseguir endeutar als dirigents els països empobrits, especialment els africans, justificant la seva oferta com una oportunitat per a “desenvolupar els seus països”, ocasió que molts d'ells van aprofitar per a enriquir-se sense importar-los les necessitats de la població. El llibre fa una anàlisi detallada del context històric, polític i econòmic d'Àfrica i es remunta als segles XVI a XIX, quan es va traslladar de manera forçada a molts dels seus pobladors cap als territoris recentment conquistats a Amèrica. En el text s'afirma que el comerç d'esclaus és el punt de partida de l'aturada de la història africana i un fre a l'incipient desenvolupament que s'havia assolit abans de la colonització. Respecte al paper de les organitzacions multilaterals, especialment el Banc Mundial i el FMI, Millet afirma que aquestes institucions integren, des de fa més de seixanta anys, els interessos geopolítics del bloc occidental: “Tenen la funció –diu- de crear un mercat en permanent creixement per als béns i serveis oferts per les companyies occidentals, essencialment nord-americanes, i alhora proporcionar a aquestes una font sempre en expansió de mà d'obra barata, així com matèries primeres a baix preu”. Adverteix que aquest procés d'imperialisme econòmic –concebut específicament per a substituir a l'imperialisme polític- va ser qualificat pel president Truman per primera vegada com “desenvolupament”. Es refereix així, sense embuts, a la doble moral del primer món. “África sin deuda” afirma que l'ajust “estructural”, una de les mesures promogudes pel Consens de Washington -un llistat de polítiques econòmiques considerades durant els anys 90 pel Banc Mundial i el FMI com el millor programa econòmic que els països en desenvolupament havien d'aplicar per impulsar el creixement- privilegia els pagaments als creditors, encara que se sacrifiqui la situació social i humana del país. Les implicacions d'aquest ”ajustament” són, segons el llibre, la suspensió de les subvencions als productes i serveis de primera necessitat; la forta reducció de la despesa pública, especialment en les despeses socials (educació, salut, habitatge, infraestructures); la congelació dels salaris i acomiadaments en la funció pública. També parla de la devaluació de la moneda local, els tipus d'interès elevats per atreure els capitals estrangers, el desenvolupament de les exportacions per pagar el deute; l'obertura total dels mercats per a la supressió de les barreres duaneres i, no menys greu, de les privatitzacions massives de les empreses públiques. Millet esgrimeix, entre altres, un argument moral contundent per exigir la condonació del deute extern d'Àfrica: “Aquest deute és en gran part immoral ja que va ser contret per règims no democràtics, quan no dictatoriales, que no van emprar la sumes rebudes en interès de la població. Els creditors van prestar amb coneixement de causa, per tant no tenen dret a exigir als pobles que paguin”. Afirma que no és moral que els països rics cobrin un deute amb interessos tan alts a països pobres que es troben sumits en la fam, la precarietat i la pobresa. Critica, al seu torn, que les decisions polítiques i econòmiques que pertoquen al continent, i en general a tots els països pobres, es discuteixen fora d'ells: a Washington, Londres, París o Brussel·les. “És primordial –diu a manera de conclusió- perseguir penalment a les institucions financeres internacionals per complicitat amb règims *dictatoriales i saqueig dels recursos naturals (…) és urgent donar als pobles africans els mitjans per a decidir per si mateixos el seu futur”. L'autor Damien Millet és professor de matemàtiques en classes preparatòries científiques en Orleans, president del Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM) a França i membre de la Comissió Deute d'Attac en el mateix país. És coautor, juntament amb François Mauger, de “Jamaica en l'entorn del FMI” (en francès) i amb Éric Toussaint de “50 preguntes, 50 respostes sobre el deute: el FMI i el Banc Mundial” i dels “Tsunamis del deute”, ambdós publicats per Icaria i Intermón Oxfam. Fundat a Bèlgica el 15 març 1990, el Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM) és una xarxa internacional constituïda de membres i de comitès locals d'Europa, Amèrica Llatina i Àsia. Actua en coordinació amb altres organitzacions i moviments lluitant per la mateixa perspectiva. El seu principal treball, des de la problemàtica del deute, consisteix en la realització i l'elaboració d'alternatives radicals per a arribar a la satisfacció universal de les necessitats, de les llibertats i dels drets humans fonamentals. Des de la seva creació, el CADTM organitza campanyes que tracten d'augmentar la sensibilització i la mobilització de l'opinió pública entorn de la urgència de construir relacions justes entre el Nord i el Sud. Intermón Oxfam i Àfrica Intermón Oxfam treballa en 19 països del continent africà en projectes de cooperació, comerç just i acció humanitària. En els àmbits de cooperació i comerç just contribuïx a recuperar el teixit econòmic de les comunitats, millorar les pràctiques de cultiu per a augmentar la productivitat agrícola i, a través campanyes, a promoure l'accés a serveis socials bàsics. Per tal de pal·liar les situacions creades per desastres naturals i conflictes treballa en el sanejament i la provisió d'aigua i aliments bàsics per a les famílies afectades. L'organització prioritza l'atenció a la població més vulnerable, com les dones cap de família, sense desatendre les necessitats d'altres col·lectius. Icaria Editorial Icaria és una editorial independent, especialitzada en l'àrea de ciències socials i assaig, que proporciona eines de reflexió als ciutadans i ciutadanes, i exposa l'elaboració de propostes possibles amb voluntat transformadora. En contacte constant amb l'actualitat, els moviments socials i fòrums de debat, Icaria ha anat introduint noves línies editorials: ecologia, pau i conflictes, economia crítica, anàlisi de política internacional, relacions Nord-Sud, feminisme, literatura, i ampliant les seves col·laboracions amb institucions que es dediquen a la investigació i ONG, amb la intenció d'arribar a un ampli públic a través dels diferents nivells de lectura que oferixen les seves publicacions.
|
 |
© Quatre Mons (Salvador Colomé) - Badalona - 2006 |